Cerca avançada

Capítols

Capítol 10

EDUCATS PER LA MOBILITAT

Com inserir en la formació dels més joves valors i arguments per crear una mobilitat conscient? Presentem percepcions dels més joves en relació a la mobilitat, quines son les seves demandes de futur, quins els seus patrons i com pensen que aquesta hauria de ser....

cca laptp Caixa Penedès Departament de Medi Ambient i Habitatge

Inici > Capítols

Capítols

10 - EDUCATS PER LA MOBILITAT

Com inserir en la formació dels més joves valors i arguments per crear una mobilitat conscient? Presentem percepcions dels més joves en relació a la mobilitat, quines son les seves demandes de futur, quins els seus patrons i com pensen que aquesta hauria de ser. Contraposem aquest relat amb el de persones de la tercera edat que ens expliquen com era la seva mobilitat en temps de joventut.
Aquesta setmana coneixerem joves d’un Institut de Barcelona que ens expliquen com és i serà la seva mobilitat. Un grup de persones de la tercera edat ens expliquen com va ser i és la seva mobilitat quotidiana.


9 - POLÍGONS INDUSTRIALS, L'ASSIGNATURA PENDENT

La manca de transport públic és una de les caracteristiques que presenten molts polígons industrials repartits arreu de Catalunya. Milers de persones que hi treballen no tenen cap altre opció que utilitzar el vehicle privat pels seus desplaçaments a la feina. Un element que molts consideren un factor d’exclusió social, ja que obliga al treballador a disposar de vehicle propi i de carnet de conduir si vol accedir a un lloc de treball en una empresa situada en un polígon industrial. L’accidentalitat en els desplaçament és un altre factor de risc asssociat. A la comarca del Bagès, nombrosos polígons industrials no disposen de Transport Públic. Seguim tres joves treballadors d’una d’aquestes zones industrials en el seu desplaçament diari a la feina.


8 - MOBILITAT DE LLARGA DISTÀNCIA

El transport aeri ha viscut en els darrers anys un canvi espectacular. Volem més que mai. S’han escurçat les distàncies. El món s’ha fet més petit. Les companyies aèries han canviat el model de negoci, incrementant l’oferta i les destinacions, creant noves demandes, rebaixant el cost del bitllet per trajecte. Una transformació que ha convertit els aeroports en allò que el segle passat havien estat les estacions de ferrocarril.
Fem el seguiment d’un alt executiu d’una multinacional farmacèutica que viu a Barcelona i treballa a Brussel·les. Expliquem el fenòmen de la mobilitat laboral de llarga distància i del fenòmen de les companyies low cost.


7 - LA MOBILITAT DE LES MERCADERIES

El transport de mercaderies ha crescut de forma espectacular en els darrers anys. La globalització ha generat noves formes de distribució. Productes de consum quotidià recorren milers de quilòmetres abans d’arribar al punt de venda. Un colossal trànsit de mercaderies que es mou per tot el planeta, possible gràcies a un petroli barat.
Avui expliquem el recorregut que realitza un kiwi des de Nova Zelanda i fins el punt de venda en una fruiteria de Barcelona. El capítol explica la mobilitat d’un gran centre logístic com Mercabarna.


6 - MOBILITAT EN TEMPS D'OCI

La mobilitat de lleure ha crescut espectacularment en els darrers trenta anys. Actualment es realitzen més desplaçaments per lleure que per raons de feina o estudi. Vacances, caps de setmana i dies festius durant l’any concentren el major nombre de moviments. Les compres i l’oci i la diversió, sumen el major percentatge de mobilitat en temps de lleure. Mobilitat que en gran part es realitza en vehicle privat.
En el programa d'avui veurem com dues families es desplacen un cap de setmana fins a Port Aventura. Mentre una realitza el desplaçament en transport públic (Renfe), l’altre utilitza el vehicle privat.


5 - MOBILITAT SALUDABLE I EFICIENT

Creixen formes de mobilitat alternatives a les convencionals i que són implementades per l’ús dels ciutadans. Finalment acaben sent assumides i facilitades per les administracions públiques com alternatives reals i efectives en la mobilitat quotidiana. Analitzem aquestes formes creixents i presentem mobilitats alternatives que suposen una millora en la eficiència i l’economia de la mobilitat.

Centrem el relat en el context de treball de l’Institut Català d’Energia i en la seva seu a Barcelona. Diferents treballadors d’aquest centre ens mostren els seus models alternatius de mobilitat en els seus desplaçaments a la feina. En concret busquem tres perfils; desplaçaments urbans a peu, en bicicleta i en cotxe compartit. Aquestes històries es complementen amb la descripció d’una de les accions de ICAEN per potenciar la mobilitat sostenible, en aquest cas, en el projecte que es desenvolupa a Granollers per crear un servei de lloguer de bicicletes, “ambiciat”.
(Remissió 11/02/2010)


Veure vídeos

4 - MOURE'S EN TRANSPORT PÚBLIC

L’objectiu d’aquest capítol és mostrar com el transport públic respon moltes vegades de forma precisa a les demandes dels ciutadans. D’altres no, mostrant-se ineficient i obligant l’usuari a un gran consum de temps. L’adaptació del transport públic a les noves demandes de mobilitat, les inversions en infraestructures, l’ús social d’aquesta oferta pública, el impacte en el territori i el cost pel ciutadà són motiu de reflexió en aquest quart capítol.
Situem dos estudiants/treballadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) – Bellaterra, Vallés Occidental - en el seu espai de mobilitat quotidiana. Un viu a Sabadell (Vallès Occidental), l’altre a Montornès del Vallès (Vallès Oriental) poblacions situades a una distància molt similar de la UAB. La persona que es desplaça cada dia de Sabadell a la UAB, té una bona oferta de Transport Públic i pot fer el seu recorregut en poc més de 40 minuts. En canvi la persona que viu a Montornès disposa d’una oferta de Transport Públic poc eficient i necessita més d’una hora per fer realitzar el seu recorregut de casa a la Universitat. Fem el seguiment d’aquests dos estudiants/treballadors un matí qualsevol. Des de que surten de casa i fins que arriben a la seva Facultat.
(Remissió 4/02/2010)


Veure vídeos

3 - EXTERNALITATS; COSTOS ASSOCIATS A LA MOBILITAT

L’Anna Suñe va patir un greu accident de trànsit fa 18 anys. Des d’aquell moment és una persona amb un alt nivell de dependència i s’ha de moure amb una cadira de rodes. L’Anna és una persona serena que ens mostra obertament quines són les seves necessitats quotidianes, els seus problemes i les demandes que la seva situació projecta en una societat com la nostra. Sovint oblidem que els accidents de trànsit representen un dels costos més elevats que suporta aquesta societat. Un peatge més associat a l’actual model de mobilitat. El relat de l’Anna ens serveix per observar, en primera persona, aquest “cost” social associat a la mobilitat. Fem el seguiment de l’Anna en una jornada laborable.

Complementem el relat de l’Anna amb la història d’en Ricard. En Ricard es mou també amb cadira de rodes com a conseqüència d’un accident. Amb majors capacitats físiques de l’Anna i per tant amb major autonomia personal, col·labora amb la Fundació Amics del Institut Guttmann realitzant xerrades als Instituts de secundaria sobre els perills associats a la mobilitat en vehicle privat. Fem el seguiment d’una d’aquestes xerrades en un Institut de Canet de Mar.

El capítol pretén generar una reflexió sobre aquells costos associats a l’actual model de mobilitat dels quals no en som plenament conscients i que van més enllà dels que comptabilitzem o visualitzem habitualment. El capítol també projecta reflexió directe, serena i sincèra sobre el valor del civisme viari.

(Remissió 28/01/2010)


Veure vídeos

2 - CONGESTIÓ; UN MODEL DE MOBILITAT AL LÍMIT

(Remissió 21/01/2010)
Mostrem el seguiment que el Centre d’informació viaria de Catalunya, (CIVICAT) – depenent del Servei Català de Trànsit- realitza del trànsit en les hores de màxima intensitat. El relat se situa entre les 7 del matí i les 9’30, moment de la jornada on la xarxa viaria de l’àrea metropolitana de Barcelona suporta el vòlum més alt de densitat de vehicles. El seguiment es realitza des de tres perspectives narratives i en paral.lel; des de l’aire, a bord d’un dels helicòpters encarregats del seguiment del trànsit i des de terra, des de la sala de control on es rep i gestiona tota la informació i les incidències del matí i des de l’interior mateix de la congestió, en les vies d’entrades a la ciutat. Observem com la congestió que viuen milers de conductors cada matí s’accepta com un fet normal, innerent a l’actual model de mobilitat.

El capítol mostra com les formes socials, els models econòmics i urbanístics, a banda del permanent increment del nombre de vehicles, ha deixat la xarxa viaria al límit de la seva capacitat real, en molts moments en situació de congestió i en casos puntuals de col•lapse. Proposa alternatives viables i eficients per millorar aquesta situació.


Veure vídeos

1 - PER QUÈ ENS MOVEM TANT? ÉSSERS MÒBILS. SOCIETAT EN MOVIMENT

La Sílvia i en Marcel descriuen dos formes de mobilitat quotidiana ben diferents i a l’hora força comuns. La Sílvia utilitza habitualment el transport públic. En Marcel es mou en vehicle privat. A partir del relat individual d’aquests dos personatges, identificables per molts telespectadors, mostrem els condicionants i els factors diversos que justifiquen la seva mobilitat quotidiana. Fem un seguiment detallat dels rituals que segueixen cada matí en les seves necessitats de mobilitat. Des de que surten de casa i fins que arriben a les respectives feines. Durant el capítol apuntem la diversitat de formes que configuren els diferents sistemes de mobilitat quotidiana en la societat d’avui.
(Remissió 14/01/2010)


Veure vídeos

Pàgina 1 de 1


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl